Cada vegada que en tenim un detall, cada nova imatge que en descobrim, engrandeix la seva figura. Al marge dels coneixements sobre la seva funció, exigible a qualsevol professional, aporta un seguit de valors que son l’essència d’una manera de ser, genuïnament catalana, pròpia, probablement induïda per la circumstancia històrica com a poble i que indefectiblement ha forjat el nostre caràcter.
El Líder només necessita la convicció de saber que amb aquests ferros, es pot fer la millor construcció, l’excel·lència i el mes important, saber buscar l’excel·lència en cada ferrer que treballa cada ferro. Amb aquets vímets i amb un objectiu clar, malgrat les interferències que inevitablement incideixen en qualsevol projecte – Forma part del joc.- Si l’objectiu es factible no cap el fracàs.
Josep Guardiola català il·lustre, no d’avui ni d’ahir sinó per tota la trajectòria professional, personal i encara millor, pel recorregut que te per davant. Esta produint una catarsi pel que fa a mi en particular i intueixo pel que observo que no soc l’únic que viu aquesta sensació. L’eufòria es mala consellera, però pot donar una bona embranzida per generar optimisme i no deixar que pari.
No estic parlant de l’objectiu aconseguit, ha arribat gairebé a l’excel·lència, sinó des del precís moment que va prendre possessió del càrrec. I... ja hi som, esforç, perseverança i compromís. Aquests son els valors i no son només catalans, son universals però aquí els hem fet part del que som.
Català es qui ho vol ser, no ve amb l’adn. Si a mes de caràcter afegim que aquesta terra no ha estat mai excloent tenim la simbiosi per guanyar el campionat de la globalitat i el partit de la crisi que vivim. Som un molt bon equip!!! A partir d’aquest moment, parlaré amb l’estomac
El Pep, de Santpedor, el Barça tot un mon, l’esperit es català. Ens ha posat davant dels ulls, com un mirall, la manera de sortir d’una crisi de valors. La crisi que som, es la que vulguem que sigui. Les eines les tenim, el caràcter el tenim. Perquè no ens deixem de punyetes i ens posem a jugar com sabem?
Vem ser capaços de fer la revolució industrial al seu moment, des de fa 150 anys hem estat al davant, no hem perdut el tren de la modernitat encara que sens hagi escapat algun comboi.... I sempre acomplexats
Ara som un equip com el Barça de la temporada passada. Desmotivat, acomodat, autocomplaent i atemorit.
Som una terra de cracks en l’àmbit econòmic – Industria, comerç, investigació, finances, etc.- Aquí es juga el partit de la crisi. ( Econòmica i de valors que hem deixat en l’oblit.) Hem de jugar els millors i excel·lir.
Som una terra de cracks en l’àmbit social – Sanitari, cultural, artístic, periodístic, sindical, polític, etc.- Aquí es juga el campionat de la globalitat (Copa, Lliga i Champions. Diguem... Espanya, Europa i Mon ) Hem de jugar tots i excel·lir.
Guanyar un partit te molt de mèrit, guanyar un campionat quelcom més que mèrit, necessita tot el reguitzell de virtuts anomenades i moltes mes que no he esmentat i que gairebé tots sabem. Per guanyar tres campionats, ja no trobo les paraules. Però sempre, sempre, cal posar-hi el coll. Ningú ens regalarà res.
Per acabar el símil futbolístic, no cal esmentar però ho faré que en un partit - I un campionat es una successió de partits.- També intervenen l’àrbitre, les altes instancies federatives, les pressions alienes, fins i tot un punt d’enveja.
El Pep també ens ha ensenyat que si juguem com sabem fer-ho, no hi ha àrbitre, instancia, circumstancia ni pressió capaç de fer-nos perdre el campionat encara que perdem algun partit
Jordi Rubiralta i Melé
Manresa, el Bages, Catalunya.
